LA MEVA EXPERIÈNCIA A DUBLÍN

Em dic Joan Antoni, sóc Badaloní i m'agradaria explicar la meva experiència a Dublín.  

A la tardor de l'any 2011 em vaig quedar a l'atur i vaig decidir marxar a viure a una ciutat europea. En aquest cas vaig decidir-me per anar a viure una temporada a Dublín. 

Vaig escollir aquest destí perquè ja vaig conèixer Irlanda a les vacances d'estiu de l'any 2002 i em vaig enamorar-me de l'anomenada "Illa Esmeralda". També volia anar a una ciutat petita, acollidora i que tingués com a moneda l'euro per a no fer-me embolics amb els preus i demés. 

M'oblidava de dir que abans de marxar vaig preparar el meu viatge des de Barcelona. Vaig demanar ajuda i informació al departament de mobilitat jove a les oficines del Barcelonès Jove. Allà em van donar un llistat d'escoles de llengua anglesa de Dublín capital i també em van donar eines per poder cercar feina i allotjament, com ara Hostels, Albergs Internacionals i altres empreses de lloguer de pisos i habitacions. També vaig anar al consolat d'Irlanda a Barcelona, on també em va ser molt útil ja que em van donar informació de la documentació que em podien demanar al país a l'hora de demanar feina o inscriure'm a l'atur d'allà i altres. Aquestes eines em van ser molt útils després per poder moure'm amb tranquil·litat pel país, ja que tot i que Irlanda forma part dels països comunitaris d'Europa funciona diferent que a Catalunya i a Espanya.

Un cop preparat vaig marxar amb una maleta, un bitllet d'anada i quatre nits d'hostatge a un Hostel. Un cop vaig baixar-me de l'avió i vaig sortir de l'aeroport em va venir el pànic. I em vaig dir a mi mateix: "què caram faig aquí?". Però ràpidament el pànic va marxar i em van venir forces de no ser on i vaig emprendre el meu camí cap a la ciutat. Vaig agafar un bus i un cop vaig arribar al City Center of Dublin vaig treure el meu mapa i em van venir dos persones a preguntar-me: Can I help you? I va ser el moment en el que em vaig dir-me a mi mateix: "noi, no estas perdut, no estas sol". I es va confirmar allò que diuen de que els Irlandesos son els "llatins del nord d'Europa" per la seva amabilitat i hospitalitat. No són ni freds ni tancats com diuen dels Britànics. Al contrari, intenten ajudar a tothom i sobre tot als estrangers.

Ràpidament, gràcies a la informació facilitada pel Consolat i pel Barcelonès Jove en tres dies vaig trobar escola d'anglès i una habitació compartida en una casa a un barri del districte 6 de Dublín. Compartia casa amb dues noies i un noi d'Itàlia, un noi parisenc, una noia del Brasil i una noia de Burgos que estava fent un Erasmus. Aquesta varietat de nacionalitats afavoreix la practica de l'anglès, menys amb la noia de Burgos que tot i que vam intentar parlar en anglès entre tots dos, va ser impossible i vam acabar parlant en anglès amb els companys de casa i en castellà quan érem tots dos sols.  

El meu objectiu no va ser cercar feina, principalment, sinó perfeccionar l'idioma. Però mai vaig descartar la possibilitat de si trobava feina quedar-me un temps llarg allà. Però al final vaig estar gaire bé sis mesos perquè el curs d'anglès va acabar i perquè l'empresa on vaig estar abans de quedar-me a l'atur em va demanar continuar amb ells un altre cop. 

És per això que mai descarto tornar a marxar una temporada més a Illa Esmeralda, amb la seva cervesa negra, el seu Irish Breakfast, la música i les danses celtes que t'emporten a somnis imaginaris, els seus camps verds i els "shamrocks" (trebols) i els seus "leprechauns" (follets de l'olla de monedes d'or), l'esperit tan harmoniós que desprenen els irlandesos de cabells pell roigs que tan els caracteritza. 
Irlanda no és tan sols un lloc, és un sentiment. Un estat d'ànim, una energia, un esperit. Un sentit de connexió, de pertànyer, de tornar a casa. Una sensació d'estar a gust, un calorós benestar, unes contagioses ganes de viure. És una passió per la música, pel riure i la conversa. És oberta, autentica i generosa. És serena, salvatge i espontània. I, qualsevol qui siguis, d'on vinguis, siguin quines siguin els teus interessos, t'aviso, t'enamoraràs d'Irlanda, no només un cop, sinó molts.