Experiència laboral a Irlanda

Sóc l'Anna Ibars, tinc 26 anys i sóc psicòloga de professió i viatgera/aventurera de passió (entre moltes altres).

El Juliol del 2014 va ser el millor moment per a fer el que sempre havia volgut fer: marxar per un temps llarg a viatjar i descobrir món, però primer necessitava sentir-me més hàbil amb l'anglès, o sigui que vaig decidir anar a fer un au-pair a Irlanda per aprendre'n suficient.

La meva experiència la recomano molt, sobretot a noies joves d'entre 18 i 30 anys.
No només he après anglès sinó que he conegut un país nou, molt interessant i preciós, he conegut gent fantàstica, he après molt de mi mateixa lluny de casa, he après molt de la família que em va acollir i donar la feina, i a més a més, he après molt d'anglès (i sense anar a classes, cosa que es pot fer allà). En canvi, en una acadèmia d'angles d'aquí pagues molt per no aconseguir mai el nivell que pots aconseguir allà, i no t'enriqueixes amb totes aquestes altres coses...

Vaig aconseguir la familia a través d' AupairWorld, una pagina d'internet on et fas un perfil i tu consultes els perfils de les famílies. Funciona molt bé i no pagues res. Si vas per agència et cobren i moltes vegades surt malament (parlo per experiències que m'han explicat). Això si, penso que cal estar molt atent amb quina família tries perquè allà m'he trobat amb noies aupairs molt descontentes.

Doncs això, sobretot per les noies, és una opció molt bona com a feina i a la vegada viatjar i aprendre anglès.

Jo vaig estar cuidant tres nens d'edats entre 2 i 6 anys durant 10 mesos en un poblet a una hora en cotxe de Dublin. Els caps de setmana els tenia lliures i podia anar a Dublin o voltants, però també em podia quedar a casa si volia. Allà vaig contactar amb altres aupairs a través de facebook, i també vaig fer amics a través de couchsurfing a Dublin. I a més de tenir l'allotjament i el menjar coberts, em pagaven uns 100euros a la setmana.
Per a fer aquesta feina bàsicament cal tenir sentit comú i una mica d'experiència amb nens, o com a mínim que t'agradi passar temps amb ells, i també cal estar conscienciat que segurament viuras a casa seva amb ells, cosa que comporta compartir un espai i una rutina diferent a la que estàs acostumada, però per mi, tot i que al principi em va costar adaptar-me, em va compensar molt!! Em van fer sentir part de la familia i sé que puc anar-hi sempre que vulgui!

Animeu-vos!!