LA MEVA EXPERIÈNCIA LABORAL A ESCÒCIA

Hola a tothom!

Em dic Cristian Zapatero i voldria explicar una mica per sobre l'experiència que vaig tenir durant 3 mesos al país d'Escòcia. La finalitat d'aquest escrit no és altre que proporcionar una ajuda a aquells que no saben ben bé que es poden trobar fora. Evidentment, tota experiència és personal i subjectiva i això en molts casos no ajuda gaire. Però voldria intentar ser lo més “objectiu” possible per tal de proporcionar informació útil a aquells que llegeixin això. També haig de dir que depèn quina sigui les vostres intencions, els vostres propòsits i la vostre condició, em refereixo si esteu sols o teniu algú que t'ajudi, quan viatgeu a un altre país tindreu més dificultats o menys. Però crec que en general si aneu a un altre país amb uns coneixements mitjans-baixos de la seva llengua, aleshores tot es torna bastant complicar. Jo particularment vaig anar per buscar treball i poder viure durant una llarga temporada, estava sol i depenia de mi en tot moment.

Doncs bé, vaig anar a Edimburg cap a finals de novembre de 2012. Lo més barat per poder viure allà és allotjar-se en un backpacker que ve a ser un alberg per viatjants, però en alguns es pot treballar per pagar el vostre allotjament. El treball és relativament senzill i només us ocuparà unes 3 hores al dia, normalment es treballa pel matí. Un cop ja teniu un lloc per dormir heu d'aconseguir un numero de telèfon britànic perquè evidentment no podeu esperar que cap empresa vulgui trucar al vostre numero de telèfon espanyol. Però és bastant senzill aconseguir això i no hauria de portar gaires problemes.

Una altre cosa important que haureu de fer quan arribeu allà és aconseguir l'Insurance Number, que ve a ser allò que correspon al nostre numero de la seguretat social i sense el qual no t'és permès treballar. Aconseguir això és bastant més difícil que lo anterior perquè heu de trucar a un numero i defensar-vos com pugueu amb el vostre nivell d'Anglès per demanar una cita amb la finalitat de rebre aquest numero. També podeu anar directament al Job Center per demanar la cita. Jo vaig preferir la segona opció perquè em semblava més senzilla, però això ja depèn de cadascú. La cita en qüestió no us la donaran fins d'aquí un mes i en aquesta us faran una petita interview. Tranquils, no us preguntaran si sou terroristes ni res d'això però si que voldran saber per que heu anat allà i quines són les vostres intencions. Per descomptat us prendran les dades i us informaran que aproximadament d'aquí un mes rebreu el tan desitjat Insurance Number. Hi haurà qui s'estarà preguntat: però com vols que m'esperi tant de temps per començar a buscar treball? No us preocupeu, en l'entrevista us donaran un numero de referència amb el qual podreu demostrar que sou aptes per treballar al Regne Unit.

Un cop ja em aconseguit fer això ja només ens queda perfilar el nostre civi (CV) i començar a repartir com mai ho heu fet abans. El currículum britànic és lleugerament diferent al d'aquí. Per exemple, allà es considera una falta de respecte posar la teva foto i la teva edat. També hi han apartats diferents com per exemple Personal Statement que ve a ser com una declaració personal dels teus propòsits i la teva bona disposició. També és important posar en un altre apartat anomenat Personal Interests quins són els teus interessos i les teves aficions. No cal que us passeu, només heu de dir quatre coses perquè vegin que sou persones normals. Adjunto a continuació aquest link perquè penso que pot ser de gran ajut no només pel tema del currículum sinó també per trobar informació general. El link és aquest: www.vivirenedimburgo.com i aquí podreu trobar, com ja he dit, informació de tota mena: experiències personals, preguntes freqüents i tot allò que us interessi.

Tot i que no ho he dit abans és bastant recomanable fer això abans de marxar ja que ara com mai cobra sentit la frase “el temps és or” perquè lo més probable és que estigueu pagant per el vostre allotjament i el vostre menjar.

¡Per fi! ara ja és l'hora de començar a repartir a tort i a dret. No és gens fàcil, haureu d'anar botiga per botiga deixant el vostre currículum i és molt recomanable que intenteu parlar amb el cap. Això us donarà una mica més d'oportunitat per ser escollits, però si no us sentiu confiat amb el vostre Anglès i no us atreviu a parlar amb ell, aleshores potser el vostre civi es quedarà al calaix de l'escriptori del mànager esperant que algú vulgui donar-li un cop d'ull. Lo més probable és que haureu de fer els treball menys desitjats, que no vol dir que ningú els vulgui, però sou immigrants i això ho anireu entenen poc a poc i també entendreu a aquells que van anar al vostre país temps enrere buscant una oportunitat. Sumeu-li això una quantitat increïble de gent que ve dels països més afectat per la crisi, em refereixo a Itàlia, Portugal, Grècia i, per descomptat, Espanya, que estan fent el mateix que esteu fent vosaltres, és a dir, buscar treball desesperadament. La competència és bastant dura i les ciutat més importants estan bastant saturades. No és gens fàcil trobar un treball si ets nou, estàs sol i no coneixes pràcticament a ningú. Però no us desanimeu, lo més important és no deixar d'intentar-ho. Si manteniu el vostre cap lo bastant seré com per no caure en depressions i demés, aleshores potser disposareu d'algunes oportunitats. Lo més important és la persistència, és una situació la qual un alt percentatge del vostre èxit depèn d'un mateix però sempre hi han coses que se'ns escapen, evidentment.

Jo personalment vaig estar al voltant d'un mes a Edimburg i quan vaig veure que se'm començava a acabar els diners vaig començar a posar en marxa el “plan B”, és a dir, buscar un lloc on pogués treballar per pagar-me el menjar i el llit. Hi han diferents pàgines webs que proporciones aquest servei, per exemple teniu www.helpex.net o www.wwoof.org on lo més probable és que tingueu que pagar una quota reduïda i només una vegada per poder contactar amb els allotjadors. És una bona opció si veieu que comenceu a quedar-vos sense diners però hi han certes coses que potser no us agradaran. Per exemple, haureu de prendre bastants responsabilitats perquè depeneu completament d'aquells que us han acollit, la qual cosa vol dir que és millor evitar qualsevol conflicte i fer tot allò que us diguin, bé no tot evidentment però quasi tot. Jo vaig contactar amb un altre backpacker a Dundee (una mica més al nord) on em van oferir la possibilitat de treballar cinc dies a la setmana per la meva acomodació, però no pas pel meu menjar. Això em va semblar una bona proposta i vaig decidir mourem cap allà.

Quan vaig arriba allà vaig continuar intentat trobar algun treball per aconseguir alguns diners. Dundee era una petita ciutat molt bonica, prop del mar i no hi havia tants estrangers com ha Edimburg. L'única pega que hi ha és que Dundee té la taxa d'atur més baixa del Regne Unit, però també és una bona opció buscar pels voltants. Em vaig posar en contacte amb alguns hotels dels voltants de Dundee i vaig haver de mourem bastant lluny per realitzar entrevistes en les quals, finalment, no em van seleccionar. Vaig gastar bastant diners en general i us asseguro que només me'l gastava en coses imprescindibles, tant el transport públic com el menjar, com gairebé tot en general, és bastant més car que a Espanya i això dificulta les coses una mica, però hi han petits trucs on ens podem estalviar uns diners. Per exemple, la manera més barata de viatjar pel Regne Unit és amb autobús i si a més compreu els tiquets per www.megabus.com us sortís més barat que si els compreu directament en l'autobús. També, pel que fa al menjar, podeu comprar alguns productes que els hi han reduït el preu perquè els hi falta poc per caducar o per qualsevol cosa. La carn i la fruita és millor anar amb una mica de compte perquè és bastant cara i, per descomptat, res de gastar diners en coses que no siguin absolutament necessàries.

Finalment, em van trucar per treballar en un Coffee Shop, els meus caps van ser molt pacients amb mi pel que fa al llenguatge i vaig aprendre bastant treballant allà. El meu anglès no era per llença coets, però mica en mica anava creixent i jo em sentia més confiant amb aquest. També vaig començar a treballar per Adecco, una empresa de treball temporal que també es pot trobar aquí també. Però a diferencia d'aquí, allà el tracte és molt més proper i ells intenten cuidar bastant bé els seus treballadors, és a dir, si ells veuen que sou bons treballadors i que sempre poden comptar amb vosaltres, aleshores mica en mica us aniran trucant més i això es d'agrair. Tot i això no vaig aconseguir res fix i no treballava lo suficient com per poder relaxar-me. Cada setmana em trucaven tant d'Adecco com del Coffe Shop per fer unes hores, lo suficient per poder mantenir-me, però no pas per poder “sortir del pou” i, per tant, havia d'estar en un continu estat de cerca de treball, la qual cosa era molt esgotador.

Una cosa que s'ha de tenir ben clara quan es marxa a un altre país a buscar-se la vida és que res arriba ràpidament, haureu de tenir molta paciència per poder estabilitzar-vos una mica. Heu de pensar que heu començar per l'escala més baixa de la societat i fins que no domineu el nou llenguatge, coneixeu l'entorn, la gent i sapigueu moure-us una mica, serà bastant difícil aconseguir aquesta estabilitat i, per tant, poder respirar per fi.

En general, i per acabar, voldria donar un missatge positiu a tots aquells que no s'atreveixen, que no ho veuen clar o que penses que aquí tenen més futur. Bé, jo no conec les circumstàncies de cadascú però si que conec quina és la situació general a Espanya i una mica a Europa. No voldria ser pessimista, però es cert que aquí no només no hi han grans possibilitats per trobar un bon treball sinó que tampoc hi han possibilitats de créixer acadèmicament i, difícilment, com a persona. Simplement si considereu que no teniu res que us lligui aquí i voleu viure quelcom diferent i que us asseguro que us farà créixer, aleshores  us recomano que sortiu i proveu sort. No us diré que la vostre experiència serà fàcil, plàcida i increïble, més aviat serà difícil, us sentireu sols i ens molts moments tindreu ganes de tornar cap a casa. Però ¿qui va dir que em vingut aquí per lleure a la platja i prendre el sol?

Penseu que en un altre temps i espai les possibilitats eren molt reduïdes i era impensables poder escollir a quin lloc ens agradaria viure, però avui amb un bitllet de 40 o 50€ et pots plantar en un altre país amb una cultura bastant diferent a la teva i amb possibilitats d'aprendre un nova llegua, experimentar nous hàbits i nous costums i veure un munt de coses que mai abans heu vist. L'únic que us puc assegurar és que si aneu a provar sort a un altre país us emportareu una experiència que us farà créixer com a persones i que us servirà per dir-vos en un futur proper: - eh! Jo vaig fer allò! I això us donarà confiança per seguir endavant. Però com sempre dic: -It's up to you!, així que vostra és la decisió.